Com també es va fer a Itàlia, ara podríem traslladar aquesta idea solidària a la cultura. Qui en tingui que pagui una mica més i que se'n beneficiï qui no hi arribi. I que no pateixi la Comissió de la Competència, perquè el profit que en trauria el pagador serà moral, és a dir sense desgravació fiscal, i per l'artista només es tracta de protestar contra la conversió de la cultura en el vulgar producte de mercat a que l'han rebaixada els poders públics.
Parles amb responsables de les administracions, de totes, i amb l'excusa de la crisi ja només valoren un festival, una exposició o una peli en funció del retorn econòmic, de quan deixa, no de la capacitat de transformar la societat i de fer progressar el pensament dels ciutadans. Evidentment que aquesta és una forma de desmantellar la capacitat crítica i transgressora de la cultura. Fa pensar i això mai no convé al poder.
Doncs ara més que mai, i precisament per això, oferim cultura de franc, com quan, tampoc no fa tant, estàvem a les trinxeres. Escopim a les closques pelades, que deia Papasseit, desvetllem les ments. Igual com fa el cafè.
Escolteu la secció de Catalunya Ràdio fent un click aquí:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada