Els bons costums

L'àvia sempre deia que el problema dels joves era que perdíem els bons costums. No li vaig preguntar mai quins eren els hàbits que el jovent bandejàvem per què creia saber la resposta i no hi volia tenir raons: el respecte als grans, la por de Déu i l'obediència a l'autoritat. La dona, que recitava poemes d'en Verdaguer i llegia el Correo Catalán "per què La Vanguardia diu moltes mentides", va viure sempre amb la idea de que, en no haver passat la guerra, els nens de fa quasi mig segle érem poc menys que els darrers fills d'una civilització que esllanguia víctima de la debilitat d'esperit i la falta de voluntat.

Penso en ella quan discursejo als joves d'avui del mal que fan a la cultura, és a dir a la civilització, cada vegada que es descarreguen una peli o un disc d'internet sense pagar. Ells ho saben, però com que no volen tenir raons amb mi s'excusen que no tenen diners i que tenen dret al coneixement; com si els haguéssim negat els drets a la infantesa aprovats per l'ONU. És la debilitat d'avui, vull dir que potser els seus pares també ho fan, o si no ho fan ho troben correcte. Ara que la cultura no te valor social tret del preu de les entrades, aquests arguments són tan simples com contundents. Fins que arriba l'hora de les lamentacions. Quan tanca un cinema tothom ho lamenta. Ara, gairebé cap dels planyívols no hi havia anat en anys; fix.

En Jordi Ferré ha tancat Edi.cat, la primera plataforma de llibres digitals en català, i ja ha sortit tot de gent dient que el país va enrere. Segur. També tenen la barra de dir que treballen per la cultura els que pengen llibres per a descarregar-los de franc. Aquests si que lamenten el tancament d'Edi.cat. Tenien el bon costum de piratejar-lo.