Coses, any 38

Tornen els Coses, el dia 6 al CAT, trenta sis anys després de 'Perquè no s'apagui l'aire', el darrer disc i un dels millors de la història de la música popular catalana. El concert serà una de les dates importants d'enguany a l'agenda cultural de la vila. A meitats dels setanta, Miquel Estrada, Ton Rulló i Jordi Fàbregas van capgirar la cançó d'autor, que ja començava a fer badallar als més joves, introduint l'estètica i el llenguatge del folk rock britànic que havien mamat de grups com Pentangle o Fairport Convention. La crítica i el descontentament envers la societat establerta que incorpora el gènere fan que avui, tres dècades i mitja després, cançons dels Coses com 'Au jovent', 'Ara és demà' o 'Goig en la llaor de Felip Vè' siguin vigents i desvetllin l'interès d'un públic que, quan ells tocaven, no havia nascut.

Tot i que han anunciat que no faran les versions dels temes que havien enregistrat als tres elapés, la 'Cançó del campaner de Taüll', autèntica simfonia rock, un format inèdit aquí llavors, és un símbol musical, cultural i polític (la unitat del territori, la revolta contra l'opressió) que no hauria de faltar al concert. He avisat l'estimat Jordi Fàbregas que, si no la toquen, tindrem raons. Els Coses són una part massa fonamental de la nostra educació sentimental per prescindir-ne.