Sónar 2.0

Al vintè any s’ha reinventat. I no ho dic pel nou espai sinó pel concepte. Sónar ja no és un festival de música, tot i que els crítics escriguin de forma gairebé exclusiva sobre concerts i actuacions. Sónar es va convertint en una cita global amb la creativitat d’avantguarda, és a dir, aquella que se situa en l’epicentre entre l’emoció i el sentiment de la música, i el coneixement i la intel·ligència pròpies de l’art i la tecno-ciència. El Sónar +D i l’acord amb Mobile World Capital li donaran l’empenta que li falta per desempallegar-se del tot de la idea de festival de música. Després, és clar, que cada espectador hi vagi a fer el que vulgui; tot i que el públic de Sónar, amb el temps, va adquirint un perfil propi que te poc a veure amb el dels festivals a l’ús.

A la panxa de la màquina, què es mou entre suor, cervesa, wats i bits, la interacció entre música, tecnologia, art i multimèdia genera un corrent de pensament crític òptim per situar la base d’un nou discurs sobre el coneixement al centre de les activitats d’aquests quatre dies de primavera. El paper de Sónar és el de laboratori de les noves formes de pensament generades a partir del món digital. I això el fa extremadament valuós.

No s’ha inventat encara la paraula per a definir aquest nou tipus de cita; de moment li seguirem dient festival, però cal fer-ho amb urgència per evitar confusions. Si són capaços d’incorporar-hi gradualment altres formes de creació perquè facin prospectiva de futur en aquest nou món (escriptors, poetes, fotògrafs, actors), potser la cultura catalana serà capaç de superar l’actual estadi de regressió, aquest fals neonoucentisme ideològicament fomentat per l‘administració, que ofega més que l’IVA.