Reinvencions i traspassos

A més d’un popular entreteniment, Sopa de lletres és, des de la setmana passada, una botiga de llegum cuits, fruits, secs, olives, plats cuinats i tot el que te a veure amb menjar sa. El lloc és a Horta, i la Dolors Borau i l’Oriol Izquierdo, ex director de la Institució de les Lletres Catalanes, en són els amos. Asseguren què el comerç només és l’inici d’un projecte què, amb el temps, unirà alimentació, salut i cultura. A Gràcia, territori llibreter per excel·lència, n’hi ha 23, les fundadores de la llibreria Atzavara es jubilen i traspassen el negoci a un equip jove amb ganes d’empènyer un projecte que ningú no volia que s’apagués. Una cosa similar passa a la popular Taïfa. Jubilat el propietari, ha estat el treballador, associat amb un dels ex de Catalònia, que continuen pujant la persiana de l’establiment. La Dolors ha obert Luz de Lula en perdre la feina, i l’Oblit, una de les veteranes, va obrir Casa Anita en afartar-se dels controllers engominats de les editorials multinacionals. A Tortosa, Viladrich amenaçava de tancar per jubilació i els nous propietaris ja tenen dos locals. A Olot, la llibreria El Drac fa quaranta anys pel novembre i ja la porta la segona generació.

Quan les coses van be costa més inventar, quan van malament el risc i les bones idees afloren. L’especialització que tantes vegades s’ha reclamat a les llibreries, unit al bon llegat que deixen els llibreters de la transició, als que els arriba l’hora de jubilar-se, estan dibuixant un nou panorama en el sector. Si es superen reticències i el projecte d’interacció entre biblioteques i llibreters que s’està dissenyant funciona, la llibreria pot ser més que una botiga o una web i tornar als llibres el govern del món.