No tinc del tot clar que l’univers digital contribueixi necessàriament a tenir una idea ampla i entenedora del món. Si d’una banda és cert que la xarxa amplifica la circulació de la informació fins a l’infinit, d’altra part no deixa de ser menys veritat que l’escassa possibilitat que l’usuari te de verificar la qualitat del que es diu, i els grans esforços que poders fàctics de tota mena fan per controlar el flux informatiu, limiten molt la fiabilitat del que es diu segons de qui i quan, a Internet.
Vull dir que la lloable quimera de que la xarxa amplia la mirada damunt del món i ens permet conèixer maneres de viure remotes, és més una esperança que no pas la realitat d’avui. El que ens fa més cultes, nobles i rics no és el nord enllà en que hem convertit la pantalla de l’ordinador, sinó les eines que, al coneixement i la descoberta, hi apliquen el pensament crític; una actitud força mal vista avui en dia.
La revista de viatges Altaïr era un d’aquests instruments. I dic era perquè, amb el número 83, ha hagut de tancar. La carta als lectors i el correu personal que m’ha enviat el seu director, en Pepe Verdú, és un poema. La crisi, diuen. Si, la crisi que a tots ens fa més mesells i porucs. La crisi que derrota el coneixement i posa la intel·ligència en mans dels monstres de sempre; no us penseu que canvien en l’era digital.
Sense Altaïr, i tantes altres publicacions que ens han donat una visió plural de la vida, la nostra amplitud de mires s’estreny, la civilització que tots hem construït ‘viatjant i veient món’, com deia en Capri s’escrostona. Ens tornem més ignorants, més fràgils.
Escolteu la secció de Catalunya Ràdio fent un click aquí:
http://www.catradio.cat/audio/735847/Rafael-Vallbona-escriptor-i-periodista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada