M’he trobat per segon cop a James Joyce; en aquesta ocasió ha estat al gran canal de Trisete. Fa anys ens havíem conegut a Dublín, és clar. Presa de la gravetat de saber-se el lloc on tot s’acaba, a Trieste he conegut també personalment Italo Svevo i Umberto Saba, que m’ha convidat a visitar la redacció de l’Independent diari on col·labora. Voltant per Europa fa anys vaig conèixer Fernando Pessoa a Lisboa, i vam fer el cafè a A Brasileira, i a Franz Kafka a Praga. Però a Barcelona no recordo haver conegut mai cap dels escriptors que han forjat el llegat literari del que és avui la ciutat: ni Sagarra, ni Espriu, ni Benguerel. A penes he vist Joan Salvat-Papasseit enfilat dalt d’un horrible pedestal, al port.
En general les ciutats europees serven la memòria de qui les ha escrit; perquè escrivint-les ha creat un llegat que fa que arribin a ser alguna cosa. Barcelona a penes recorda qui l’ha creada literàriament. Presa d’una urgència de cosmopolitisme abstracte i tronat, la capital de Catalunya oblida tothom qui ha contribuït a que arribi a ser una metròpoli del món- Probablement és per aquest motiu que no passa de ser una gran ciutat per a gresques alcohòliques, carteristes i turistes de samarreta d’imperi i aixella llampant.
Els itineraris d’escriptors, que de tant en tant han impulsat l’ICUB o la Institució de les Lletres Catalanes, no tenen continuïtat. La petja ha desaparegut. Les plaques que l’ajuntament escampa per la ciutat situant on va néixer o morir tal o qual autor, no passen de ser breus exercicis de mala consciència. I així Barcelona va desapareixent en si mateixa. Abans hi haurà una figura en bronze recordant l’inventor del congrés de mòbils que una de Carles Riba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada