11/11/11

Un bon exemple

Malgrat totes les tempestes, i quan el CoNCA, perduda la pugna cortesana pel control de les subvencions, com a nens rebecs pleguen, a Barcelona naixia amb èxit de públic i pressupost una proposta cultural coherent i moderna. Es diu Mira!, i és un festival que busca el diàleg entre la música avançada i el vídeo contemporani. Dissabte va reunir 1500 persones a la Fabra i Coats, que no és centralitat, que van gaudir durant gairebé 12 hores d’una intensa fusió entre música electrònica i electrònica visual.
Mira! neix de la voluntat de creació i difusió cultural, de la vocació i del talent dels seus promotors; de res més. L’equip que dirigeix l’Oriol Pastor són deu col·legues que, per damunt dels impediments institucionals, pressupostaris i organitzatius, van decidir fa poc més d’un any impulsar un diàleg entre música i vídeo que promogués noves formes expressives més enllà de l’habitual complement de l‘una envers l’altre. Van demanar a artistes dels dos àmbits que treballessin plegats i, com que no tenien ni cinc i ningú no els donaria cap subvenció, van decidir autofinançar-se abans de deixar-ho córrer, com fan altres. El públic va pagar 18 euros i va ser feliç, i els promotors van poder tornar els diners que havien demanat. I així, aquests fills del Sónar s’han fet ja un recó en la complicada i convulsa agenda cultural de la ciutat.
De projectes com Mira! n’hi ha més dels que a les institucions i als mitjans de comunicació els sembla. Les retallades han dessagnat l’activitat cultural i el gremi, desenfeinat, es dedica a esbudellar-se i a lamentar-se pel que va ser i ja no és. Però no tot s’acaba amb grans cites d’exagerats pressupostos. Hi ha vida més enllà de l’oficialisme tronat.