Els estudiants universitaris només consulten un paper si els obliguem. I no ho fan per rebequeria, ho fan per hàbit: són la primera generació absolutament digital. Voler convèncer-los de les benaurances de Gutenberg és fer-los combregar amb rodes de molí. Una altra cosa és el que pensem vostè i jo.
La indústria editorial espanyola, a les beceroles encara en continguts digitals, no està veient prou aquesta realitat que ja s’imposa. Corre el perill de que el tren li passi pel damunt i de que perdi inexorablement la quota de mercat que suposa tota una generació de lectors potencials (i ben formats intel·lectualment), però que no volen paper. El mateix passa amb diaris i revistes.
Als EE UU, el 25% de lectors habituals ja opten pel digital. El mercat ha augmentat espectacularment el darrer any en un 15%, no m’estranya que Border’s hagi tancat, i aquí encara estem en un 1%. Potser el que haurà de tancar seran les plataformes digitals si les editorials no s’espavilen i, junt amb l’administració, aposten per les noves formes de lectura, pel món d’avui. Correm el perill de patir una fractura digital respecte el món modern; però els amos de l’edició a Espanya són molt conservadors en matèria d’innovació tecnològica, i així ens va a tots.
Nota: fa uns dies comentàvem la coincidència de títols en les traduccions de les darreres novel·les de Petros Márkaris i d’Andrea Camillieri i Carlo Lucarelli: ‘Amb l’aigua al coll’. Un dels traductors del grec, en Quin Gestí, ha fet un comentari al bloc on puntualitza que el títol original és ‘Préstecs vençuts’, no ‘Deute sobirà’ com havíem escrit segons ens havien dit. Així, doncs, la traducció ‘Amb ‘aigua al coll’, tot i no ser literal, és literària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada