Amb ‘El declivi de l’imperi americà’, l’any 1986, el cineasta Denis Arcand va dirigir una aconseguida i sarcàstica faula sobre la frustrant caiguda d’una generació que esperava canviar el món y que es va acabar convertint en subjecte passiu del sistema que tant menyspreava de jove. El film va ser un èxit perquè reflectia les vides dels espectadors que omplien els cines.
La crisi actual està dinamitant el nucli dur de la classe mitjana del país; la que paga els impostos que permeten mantenir pensions i sanitat, la que empeny el dia a dia econòmic, social i cultural de Catalunya i sobre la que ara recau el gruix de retallades salarials, càrregues fiscals, augments de tarifes i exabruptes bancaris quan demanen un crèdit.
I si s’està carregant massa els neulers damunt aquesta amplia capa de la societat catalana? I si la fallida final del sistema no be pas per les classes més desfavorides o passives, sinó que ve per l’ensulsida irreversible de les classes mitjanes?
La frustració de les generacions entre 35 i 55 anys que sostenen literalment l’entramat social del país pot fracturar del compromís històric damunt el qual es va construir el segle passat la Catalunya moderna. El declivi d’una classe pot ser la decadència d’un país.
Dit a El Món a RAC 1 el 23 de Novembre de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada