La pugna entre el conseller Mascarell i el tinent d’alcalde Jaume Ciurana per imposar un model o un altre d’articulació dels principals equipaments culturals de Barcelona, acabarà fent prendre mal a tot el sector cultural. Per ara cap dels dos dona el braç a tòrcer, tot i que la sortida de Ramoneda del CCCB s’interpreta com una victòria parcial de Ciurana, membre d’una nissaga de tradició a Convergència, contra l’exsocialista Mascarell. A més, els dubtes respecte el control que el conseller te sobre l’aparell del Departament i la recent i sorollosa dimissió de la majoria de membres del CoNCA, no li aplanen gens ni mica el camí cap a la reorganització de les institucions culturals que s’ha proposat.
L’espectacle és vist pel sector cultural com un ridícul enfrontament per veure qui controla més institucions perquè li toca i sense tenir massa en compte els projectes endegats per dada centre. És clar que també hi ha qui aprofita l’avinentesa per organitzar sonors guirigalls a l’entorn de la peculiar forma d’entendre la que hauria de ser òbvia vinculació del CCCB a la cultura catalana de la que forma part (o no).
L’estat de gràcia de la cultura amb el govern Mas ha durat molt menys del previst per l’impacte del fitxatge de Mascarell. Primer van ser les retallades. Un cop assumides, quin remei, van ser les gestions per unificar l’estructura del TNC, Lliure i Mercat. Poc després li va tocar a l’autonomia del CoNCA mentre el consorci de la Casa de les Llengües espera torn per ser fulminat. Ara l’objecte del desig és el MACBA, CCCB, Canòdrom i Filmoteca. La històrica desconfiança convergent envers els creadors no tant sols no s‘ha apaivagat, sinó que amenaça amb fer prendre mal a tot el sector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada