La grandesa universal és el territori dels humils. Damunt la cartografia escassa de la seva petita ciutat, Premià de Mar, en Martí Rosselló (1953-2010), hi va dibuixar, sense escarafalls però amb convicció, un projecte literari hiperbòlic de tant potent, radical de tan arriscat i profundament sentimental de tan extrem. Passejant amb vocació de metrònom, com solia fer, els carrers de Premià, en Martí va morir diumenge de forma sobtada i tan discreta com els personatges dels contes de Parella de tres (Quaderns Crema). Parlar de l’amic a qui la mort se li ha encomanat de tant viva com és (ho diu un poema seu) és un dels exercicis més terribles d’aquest ofici de síntesi i selecció que és el periodisme. La grandesa universal d’en Martí es pot condensar en molts dels poemes d’Inventari parcial d’excuses per viure, la recopilació de la seva obra poètica, i va explotar en mil poliedres impossibles de jerarquitzar a la justament lloada novel•la Anna K. (tots dos a Quaderns Crema), però ni acabava en aquelles pàgines, ni tan sols hi havia començat: a penes eren la plasmació fosca i a voltes extravagant d’una rutina vital tan suposadament abúlica com poderosa per oberta al món. L’experiència literària no és millor per més cosmopolita. Això en Martí ho tenia clar des de molt abans que la globalització d’Internet li donés la raó: es pot atrapar l’univers sense moure’t de casa teva. I ell ho feia; en el quilòmetre quadrat on vivia (casa, biblioteca i plaça) hi va crear un món convuls.
La nova biblioteca de Premià de Mar portarà el seu nom, just record per qui va emmetzinar de cultura tants conciutadans. Els qui l’estimen, però, ho seguiran fent amb la mateixa discreció amb que ell va viure.
3 comentaris:
Ho has reflectit perfectament. Una abraçada.
molt bé. En Martí ens està tibant la xarxa i això és infinitament gran!
Siguem feliços en el record, costi el que costi!
Gràcies, Rafael. Fas un lúcid resum de la seva persona i capacitat i obra literàries.
Només ens coneixem de vista i havíem coincidit en alguna nit d'estiu a la plaça amb en Martí, però sé que vau compartir molt al llarg de la seva vida i que li agradava la vostra companyia.
En Martí i jo vam coincidir fa un parell de mesos al Sant Jaume amb la teva sogra. Vam riure i crec que va gaudir d'una escapadeta més enllà de la Gran Via.
Me n'havia parlat sovint de les vostres revolucions literàries, i sobretot, d'en Valerià, una de les persones més fonamentals en la seva biografia. S'estimaven mútua i profundament.
Publica un comentari a l'entrada