Es veia a venir: la voràgine del llibre digital s’ha ajuntat amb el caràcter simbòlic, per ara, del negoci, i està ocasionant la primera fregadissa entre editors i escriptors. Els primers ofereixen contractes de cessió de drets digitals a raó del 25% del preu net de cada descàrrega, i els segons volen, com a mínim, el 20% del preu de venda al públic. Traduït el català, això vol dir que, mentre els editors no ofereixen més que un 12% real sobre el preu de venda de cada llibre electrònic, els segons reclamen no perdre diners respecte el llibre de paper i equiparar, aproximadament, el que cada escriptor ve a cobrar per la venda d’un llibre tradicional amb el digital, que surt aproximadament per la meitat de preu. La clau de volta està en saber exactament quin percentatge del preu de venda representa les comissions i taxes que apliquen els portals digitals; per entendre’ns, és com si, en el cas dels llibres de paper, els autors cobressin del preu resultant de descomptar el percentatge de llibreria i de distribuïdor, cosa inaudita ara. El panorama és el següent: hi ha potents editorials que estan fent ofertes pel 25% net, mentre que hi ha portals que ofereixen el 20% del preu de venda al públic. I com que les editorials no poden imposar els seus criteris sobre llibres dels quals, encara que en tinguin els drets en paper, no hi ha res firmat pel que fa als digitals, doncs el mercat està més obert i lliure que mai.
Les agències literàries s’escarrassen per aconseguir també el 20 i les associacions d’escriptors, mentrestant, aconsellen no perdre l’oremus per digitalitzar-se, perquè tampoc no hi ha molt a guanyar encara. I a altres països comença a imposar-se la tarifa dels editorials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada