Són tant ogres les societats de gestió que l’any 2009 Centro Español de Derechos Reporgráficos (CEDRO), entitat que representa els drets dels escriptors i editors, va acollir a 2000 nous socis (ara en són 17.687) i va recaptar un 41% menys de calés. L’individu que pirateja un llibre es mereix un respecte, l’autor que l’ha escrit no. Per què? Ens expliquen que a finals de 2008 Círculo de Lectores va publicar la novel•la Silencio sepulcral, d'Arnaldur Indridason, amb traducció d'Enrique Bernárdez (copyright de traducció i edició d'RBA 2008). A començaments de febrer d’enguany i coincidint amb BCNegra, RBA edita un nou llibre d'Arnaldur Indridason, La mujer de verde, amb traducció d'Enrique Bernárdez. El cas és que Silencio sepulcral i La mujer de verde son la mateixa novel•la; traduïda pel mateix traductor i amb copyright de la mateixa editorial. Per què, dons, el canvi de títol sense explicació?
Algú es va oblidar de convidar al lliurament del premi Ramon Llull de novel•la al nou flamant president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, CoNCA, Francesc Guardans. A penúltima hora i amb enorme discreció es va resoldre l’embolic sense més problemes, cosa que si hagués estat Bru de Sala potser no hauria estat així. Per què se’l van oblidar, per la intimitat en que es va fer l’acte, fins l’any passat multitudinari i caríssim, o per què ningú no va pensar en el CoNCA?
Després d’incorporar recentment segells com Edebé, SM-Cruïlla, Barcanova i Belacqua, entre d’altres, Leqtor.com anuncia la propera entrada de 27 editorials més al portal de venda de llibres digitals. Però si hi ha tants segells, per què hi ha encara tan pocs títols, tant complicat és posar-los a les lleixes virtuals?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada