PASSEJADES LITERÀRIES

Per un programa de televisió passejo amb Andreu Martin per la Barcelona dels anys del pistolerisme, i amb Xulio Ricardo Trigo per la Tàrraco de quan Octavi August la va convertir en capital. Tots dos autors em sorprenen per l’enorme saviesa (que no només informació) que arriben a acumular sobre els seus respectius temes. No m’estranya que Martin hagi fet una novel•la tan versemblant com Barcelona Tràgica (Ara llibres), i que actualment estigui treballant en una ubicada entre els anys vint i els fets de Maig del 37, “el gran episodi revolucionari de la història de Catalunya” segons em diu ell mateix quan arribem al número 10 del carrer Toledo, al Sants profund. Aquí hi havia un taller confecció on es feien i guardaven explosius i on, després d’un terrible tiroteig, va caure el grup d’acció que comandaven Vicenç Sales i Roser Benavent, segons explica l’Andreu. El que més ens xoca als dos és que el local, si més no d’aspecte, ha canviat ben poc malgrat els anys. Des del segle I a C Tarragona ha canviat molt, és clar. En Xulio Ricardo Trigo, que ha escrit El somni de Tàrraco (Edicions 62) un relat d’intrigues, traïcions, crueltats i mentides que està arrasant, amb gran coneixement de causa sosté que prefereix la restauració que s’ha fet al patrimoni romà de Tàrraco que no pas la reconstrucció “tipus Port Aventura” que s’ha fet a Mérida o Sagunt. Ell, que viu a la ciutat des de 2005, ha escrit la novel•la des d’una gran erudició, però també des d’un finestral d’on veu el mar que solcaven les galeres romanes que venien del port d’Òstia, i que van fer de Tàrraco una de les capitals importants de l’imperi. La novel•la d’en Xulio és una declaració d’amor a la ciutat que l’ha acollit.