CRISI I INFLEXIÓ

La llibreria Robafaves de Mataró està en un ‘punt d’inflexió’, mentre que la Viader, de Sant Feliu de Guíxols, va tancar dissabte passat. Poseu-li el nom que vulgueu, però les llibreries fan figa. Les grans superfícies es concentren en un grapat de best-sellers i novetats, res que no es pugui vendre en un basar xinès, i les petites i independents pateixen molt. La Viader, fundada per la nissaga fa 127 anys com a taller d’enquadernació, i que a principis dels 80 tenia 1.200 metres quadrats i 14 dependents, tanca per falta de relleu familiar. En Jordi Viader, el propietari, te 73 anys i, vist com pinten les coses pel sector, ningú de la família vol seguir fent de llibreter. És una pena, però no se’ls pot acusar de no haver resistit. La Robafaves de Mataró, que va ser símbol del renaixement de les llibreries, ha patit una crisi econòmica, segons que diu el president de la cooperativa, Xavier Vilert, al setmanari local Capgròs, que els està fent pensar en tancar la botiga de papereria i joguines Actua, que tenen conjuntament amb Abacus, i, en tot cas, reobrir-la en un local molt més petit. Fa un temps ja van tancar també Robafaves jove. “El volum de vendes no ha aguantat el volum de les inversions”, reconeix Vilert, que també confessa que “Hem tingut dificultats en el subministrament de llibres, però hem buscat la manera de solucionar-ho”. Els e-books, que s’havien de menjar el món, no estan acomplint les expectatives anunciades, sobretot, perquè les previsions són exagerades. Els llibres només circulen a les biblioteques perquè són de franc. A més, el dret a disposar de 30 documents per més i carnet, és un argument més que perjudica la venda de llibres. És crisi o inflexió, això?