22/9/09

LA COMPLICITAT DEL SILENCI

Si la Sindicatura de comptes i els auditors van alertar els anys 2002,5, 6, 7 i 8 d’irregularitats flagrants al si del Patronat del Palau de la Música i cap institució (ni Ajuntament, ni Generalitat, ni Diputació ni Parlament) no van fer res, com és manifest, llavors són còmplices d’en Millet i els seus. Ho puc dir més fort, però no més clar. I que no em vinguin amb matisos que sonen a excuses barates com les de Jordi Vilajoana, Ferran Mascarell o Antoni Castells.
La raó per la qual mai no es va investigar els números clarament fraudulents del Palau és ben senzilla: per no tocar, ni empolsinar, ni aixecar la sospita pública (abastament comprovada ara) sobre un dels caps de cartell de la burgesia catalana; aquella que ens van voler fer creure que havia salvat el país de l’ensulsiada del franquisme.
Ja ho veiem del que ens han salvat. Això si, intocables ho continuen sent, mani qui mani. Un motiu més per deixar de creure en aquest país i els que, diuen que el fan. Quina barra!

Sit a El Món a RAC 1 el 23.09.09

2 comentaris:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

justa la fusta! el relat dominant. els dogmes dominants i els actors de sempre, intocables inventors d'un pais d'opereta. El sainet nacional serveix per esmorteir la dimensió de classe de la Catalunya real. Masses complicitats, també mediàtiques, naturalment. Complicitat en contruir un país fals i esperpentic.

revolta!

Anònim ha dit...

És un plaer escoltar els teus comentaris a RAC1!!
Recorda que quan vulgueu la casa llofriuenca està a la vostra disposició. Petons!