Predir un sisme és dificilíssim, és clar que sempre hi ha possibilitats d’encertar-ho. El geòleg Gianpaolo Giuliani tenia dades, va avisar i ha encertat, però hi ha experts que diuen que, ni l’augment de gas radón ni els petits moviments, no són dades concloents i que podia no haver encertat. Quan es tracta d’alertar una població de més de 70 mil persones a que cal fer cas, a la probabilitat o a la fiabilitat? Impossible respondre.
També, sabent que a península itàlica és un indret procliu als sismes, el servei nacional que els intenta preveure podia haver estat més el cas, i no haver d’esperar que un geòleg alertés a títol individual. Però a Itàlia, com a Espanya o a Catalunya, les institucions atenen més la casualitat que la casuística A voltes la prevenció sembla una loteria, a voltes és digna d’un estat autoritari. No hi ha terme mig.
Ara només falta, com que Itàlia és al costat, que les teles converteixin aquest desastre en un nou circ i que Berlusconi, imitant Saura, decideixi quines imatges es poden mostrar i quines malmeten la imatge del país.
Dit a El Món a RAC 1 el 07.04.09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada