Fins no fa tants anys Sant Jordi era el dia dels llibres i la literatura, de les roses i els enamorats, de l’esclat joiós de la primavera damunt d’un país petit i que a penes sortia als mapes, però que existia per la voluntat profundament cívica de la seva gent. I aquesta era l’autèntica dimensió de la diada: la demostració del civisme i la voluntat del poble català de ser, malgrat tot. Sense intervencionisme polític, sense tacticismes, sense negociacions.
Avui la literatura catalana viu una època de desprestigi, no tant per la seva qualitat com pel menyspreu d’alguns poderosos mitjans de comunicació. La diada ha estat envaïda per escriptors espanyols, freaks de tot pelatge, personatges de la tele i impostors que mai no han escrit dues ratlles però que firmen llibres. Les roses es panseixen abans pel canvi climàtic i els amants s’envien sms per sant valentí. La festa del civisme s’ha convertit en un carnaval i la voluntat del poble català en dues ratlles al facebook.
Dit a el Món a RAC 1 el 23.04.09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada