FER TERRITORI I CULTURA (i 2)

La pròxima manifestació commemorativa de la batalla d’Almansa no estarà encapçalada pels vells líders hereus directes de Fuster; serà gent més jove qui porti la pancarta el proper dia 9 a València. El relleu generacional passa també per una nova forma de construir la llengua, la cultura i el país, lluny dels clàssics supòsits intel•lectuals i polítics que mai no han aconseguit vertebrar-los. L’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga, l’Institut del Territori, l’Institut de la Memòria Històrica, l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, la Institució Joan Fuster, el futur Institut de Política Lingüística o els 24 centres culturals associats a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània que hi ha per tot València són els exemples d’aquestes noves formes de fer, d’aquests nous llenguatges de la cultura socialment transformadora.
De tots els projectes que es couen ‘portes endins’ de l’Octubre –és a dir, sense una presència habitual a la programació pública del centre-, l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga i l’Institut del Territori són, probablement, els que millor defineixen el treball de vertebració territorial com a eix d’estructuració cultural que s’està fent des de València.
El primer està presidit per Ferran Villalonga (València 1960), Cònsol d’Espanya a Nova York i ex president de la Fundación Telefónica, i aplega la pràctica totalitat de les cambres de comerç, col•legis professionals i organitzacions empresarials i econòmiques dels territoris de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (EURAM) d’Elx a Perpinyà i les illes. El llibre blanc de les infraestructures de l’EURAM que està elaborant a partir de debats crítics a cadascun dels territoris, representa una de les iniciatives més importants per avaluar les necessitats econòmiques de la zona, un projecte que, sens dubte, pot ser assumit per totes les institucions que gestionen l’àrea.
Per la seva part, l’institut del territori genera elements de reflexió sobre els actuals models de creixement econòmic depredador, un problema especialment greu a València que rep l’atenció I la crítica de les instàncies de la Unió Europea.
Les diverses actuacions d’aquestes dues entitats que treballen sota el paraigües estructural d’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) estan aportant uns elements que fins ara no havien existit al debat cultural del territori. Ja no es pot parlar d’unitat de la llengua o de dinàmiques culturals sense tenir en compte els eixos de comunicació, els centres de logística o els plans estratègics per a la generació d’energies netes. La globalització ha vinculat la cultura clàssica als problemes de les societats modernes i, a la vegada, ha empeltat les velles disciplines de la gestió social d’elements cultural. Tot plegat conforma un nou llenguatge ric, divers, plural i multidisciplinar des del qual s’han d’afrontar els problemes històrics de les societats dels nostres dies. ‘Els empresaris estan per fer negocis sense importar-los els límits territorials o les desavinences culturals’, diu Eliseu Climent. La cultura supera estadis locals i vertebra realment un territori cavalcant a lloms de l’economia i el comerç. Sempre havia estat així, o si més no, abans que la política o malbaratés. Recuperar aquesta dinàmica està fent d’OCCC un modèlic centre d’avantguarda que actua sempre sota la inquieta i malfiada mirada de les administracions. Lògic, les interpel•la.

+
FRÉDÉRIQUE BERLIC
Aquesta fotògrafa de Bourg Madame he remogut domicilis particulars i arxius de París, armaris de masos i col•leccions de diaris per reconstruir gràficament l’èxode de milions de persones anònimes el febrer de 1939 per la frontera francesa. L’exposició ja s’ha vist a la seva vila i fins el 3 de maig a Martinet de Cerdanya. A l’estiu, en versió catalana, estarà a Bellver de Cerdanya. Els refugiats no il•lustres encara esperen que algú d’aquesta banda de la frontera, de casa, faci una tasca així.

-
OLEGUER SARASNEDAS
Fa vint-i-cinc anys, quan només n’era redactor, Catalunya ràdio va sorgir de res fins arribar a ser l’emissora més escoltada a tot el país durant 14 anys. Ara que n’és director, amb una gestió que l’hauria indignat quan només era un simple treballador, ha dilapidat a penes amb sis mesos la feina seriosa de centenars de professionals durant més d’un quart de segle. El seu cessament i el del seu equip hauria de ser immediat abans que l’emissora no caigui a les audiències de 1983. Ritme el porta.