L’autoritat lingüística, l’Institut d’Estudis Catalans, es torna autoritària i, en lloc de ser una institució reguladora, ho vol ser sancionadora. Curiosa transmutació de qui, durant anys, ha exercit una autoritat dèbil, d’espatlles a la realitat i, a vegades, fins i tot sembla que volgudament allunyada dels parlants.
Els periodistes parlem malament el català? Si; exactament igual que els polítics, els doctors honoris causa, les mestresses de casa, els actors, els filòsofs, els presidents de clubs de futbol i més d’un venerable membre de l’IEC. Que se’ns ha de sancionar per això? Per què? Perquè deixem de treballar en català a la primera que ens surti una oferta per a fer-ho en castellà i no haver d’estar patint pel policia lingüístic o pel mal company delator?
I quin català hem de parlar, el tronat i carrincló llemosí del diccionari normatiu (el que fa l’IEC per cert) o el d’us que fa el seu rival editorial, Enciclopèdia Catalana?
El que no es pot tolerar en la situació actual del català són estirabots d’aquests, que empetiteixen l’horitzó de la nostra llengua i la fan dèbil i sense avenir.
Dit a El Món a RAC 1 el 19.11.08
1 comentari:
Sancionar no, però cada vegada que sento un periodista abandonant els pronoms febles, per posar un exemple recurrent, em fan mal les orelles, i crec que, a diferència d'una "mestressa de casa", ell sí que té l'obligació de conèixer bé la seva eina: la llengua. A més, només d'aquesta manera es podria arribar a recuperar mínimament la credibilitat d'una professió que va de cap a caiguda. Permetríem que un enginyer no sabés calcular l'àera d'un cercle? Bàsic.
Publica un comentari a l'entrada