La sentència ha estat dura, la qualificació del tribunal colpidora. Se’n parlarà molt de temps d’un assassinat horrorós i cruel, d’aquests dos nois, tant aparentment normals, que encara amplifica la basarda dels fets pels que els han condemnat. L’alarma social que ha creat aquest cas ha estat enorme.
Però qui garanteix que un fet tan ignominiós com aquest no tornarà a passar? La societat ha fet servir els ressorts que te per castigar els culpables d’un crim abjecte, però quins ressorts te aquesta mateixa societat per evitar que una cosa així torni a passar mai més?
Els valors socials s’han diluït en un campi qui pugui tan ultralliberal com falsament progressista. Les famílies han abdicat d’aplicar la seva autoritat. El sistema educatiu està posat en dubte pels propis ensenyants. De seguir així, el món de demà fracassarà igual com ho va fer el món d’ahir.
Quina sortida ens queda?
Potser creure que 17 anys de presó per un assassinat facin pensar-s’ho a més d’un abans de fer una cosa així. Però és tan poca cosa una societat a la que només li queda l’escarment per purgar una pena.
Dit a El Món a RAC 1 el 12.11.08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada