Pobles arty

El mainstream sosté que tots els centres artístics importants són a Barcelona. Atrauen turistes, diners i grans exposicions...

Tots no! hi ha una colla de pobles que tenen museus i fundacions d'un gran valor cultural, però no els coneixeu. És la Catalunya arty.

Guinovart al Celler Mas Blanc i Jové de la Pobla de Cérvoles

Off Barcelona: art i museus

A Penelles són menys de 500 veïns, i fan un festival de streetart que deixa més graffitis que habitants. A Agramunt hi ha la Casa de la Poesia Visual i l'Espai Guinovart, al Vendrell la Fundació Apel·les Fenosa... No tot l’art és a Barcelona.

Vista interior de la Fundació Apel·les Fenosa, al Vendrel

"Volia tenir un poble", em deia algú tan barceloní com en Daniel Giralt Miracle en cedir la seva col·lecció d'art al museu de Valls, "per contribuir a desplegar la cultura artística a tot el territori, tal i com vaig aprendre del conseller Max Cahner". Però des de 1980 ha plogut, i de l'ideari del pioner del Departament de Cultura de la Generalitat, malauradament no en queda gran cosa. Ara be, hi ha una colla artistes de primera magnitud que van entendre que l'art no només ha d'estar a Barcelona (que, expositivament parlant, potser tampoc no els va tractar massa be), i gràcies a ells i a iniciatives ben diverses, l'art s'escampa per tot Catalunya. El problema és que vostè no ho sap, perquè els mitjans de comunicació i la crítica entesa, sempre tant emmirallats en el cosmopolitisme capitalí, en parlen poc o gens.

L'any 1924 Picasso va apadrinar la primera exposició a París de l'escultor Apel·les Fenosa (1899-1988). Prologada per Max Jacob, l'obra de Fenosa va inspirar alguns dels poetes representatius de l'època, de Paul Eluard i Jean Cocteau a Carles Riba o Henry Michaux. El 1957 Fenosa va adquirir un gran casal del segle XVI al centre del Vendrell i avui és la seu de la fundació del seu nom, que dirigeix en Josep Miquel García, ex cap del servei d'arts plàstiques de la Generalitat i un expert en les avantguardes europees. L'exposició 'Coco Chanel, Apel·les Fenosa i el ballet Baccanhale', que es pot visitar actualment, és una bona mostra de com es difon l'obra de l'artista posant-la en diàleg amb el seu temps. La fundació ha rebut enguany el Premi Nacional de Cultura. I si, en sortir de la fundació, baixeu a mar i visiteu la Fundació-Museu Pau Casals, a Sant Salvador, haureu fet una excursió artística que ni us imaginàveu. No és endebades què, referint-se al mestre, Kennedy va dir: "el treball dels artistes roman com a símbol de la llibertat humana".

Quan el franquista Servicio Nacional de Regiones Devastadas va aixecar un mercat a Agramunt, en un solar on hi havia hagut un convent, ningú no s'imaginava que l'edifici acabaria essent un museu d'art. Paradoxes de la vida, el juliol de 1994 es va inaugurar la Fundació espai Guinovart, un centre impulsat pel propi artista, que combina la promoció i creació d'art contemporani i l'exposició i difusió de la seva obra. Obra, per cert, que aconsegueix la màxima potencia expressiva en tant que conceptualitza el territori agramuntí on hi va viure llargues temporades; o sigui: connectada a la terra per projectar-se al global. Per entendre-ho millor, visiteu l'exposició 'Cos, percepció i resistència' fins el 18 de febrer proper. Però no entendreu del tot la personalitat d'aquesta vila sense veure la Fundació Lo Pardal, Casa de la poesia visual, creada per l'escriptor i farmacèutic Guillem Viladot el 1991. És el primer espai dedicat a aquestes arts de l'estat. Condemnat el 1956 per un article sobre Alberti, Viladot va ser pioner de la poesia concreta i la visual.

La vocació artística d'Agramunt es projecta entre vinyes enllà del seu terme a Mas Blanc i Jové, a la Pobla de Cérvoles. L'any 2006 es va inaugurar aquest celler de la D.O. Costers de Segre impulsat per agramuntins. Guinovart va imaginar un museu a l'aire lliure que fusionés terra, art i vi. El resultat són unes vinyes esquitxades amb obres d'ell mateix, de Carles Santos, d'Esteve Casanovas, de Susana Solano, de Joan Brossa o de Frederic Amat, de Gregorio Iglesias, D'Assumpció Mateu i la darrera, una gran campana de Dongda, abans Zush.

Modest Cuixart, membre fundador de Dau al Set, després d'una etapa parisenca i de l'època informalista, es va establir a Palafrugell el 1971. La casa, on va acollir Josep Pla, i el taller, on va aprofundir en una creativa etapa de figuració lírica i barroca, són avui seu de la Fundació que du el seu nom i que promou la seva obra i l'estudi de l'època: informalisme, Dau al Set, els istmes dels 60 i les aportacions que van fer a l'art. A més, el taller està obert al públic amb finalitats educatives (viure una experiència al laboratori Cuixart és tota una immersió en art), i promou també a joves artistes. La Fundació te un fons del pintor, sobretot de l'època figurativa i dels 90. Famílies i escoles tenen el seu lloc arty aquí.

I després de la Fundació Cuixart, s'escau una visita a la Fundació Josep Pla (fins el dia 22 podeu visitar l'exposició Mig Europa cau, sobre Pla i la Gran Guerra), un centre impulsat pel propi escriptor en cedir la seva biblioteca i fons documental el 1973; el gran centre d'estudis planians. I després passar per la seu que la Fundació Vila-Casas (creada el 1986 per l'empresari) dedica a l'escultura contemporània en una de les naus de l'antiga fàbrica can Mario, on hi ha també el museu del Suro. Si a aquesta xarxa hi afegim una biblioteca de les més actives de Catalunya, on han inventat el concepte d'art en préstec (arteca), us podeu fer una idea de l'empenta artística de la vila.

Abans de canviar de paradigma, aturem-nos encara a la fundació Tharrats, a Pineda de Mar. Joan Josep Tharrats, un altre dels pares de Dau al Set, va tenir una estreta relació amb la vila maresmenca. Tant, que l'any 1991 li va cedir tota la seva obra gràfica i més de 500 peces de la seva col·lecció. Des de 2006 l'espai de can Comas acull una de les poques fundacions destinades a l'art gràfic, amb obra de Tàpies, Dalí, Miró, Clavé, Subirachs, Ràfols, Perejaume, Hamilton, Amat... i una bona col·lecció de llibres de bibliòfil.

Amb menys de 500 habitants, el poble de Penelles te més grafitis que carrers. "El projecte busca donar vida a un petit poble que no te visitants", diu l'alcalde Eloi Bergós. A falta d'un artista reconegut que s'hi hagi enamorat, i de pressupost per fer un museu, aquest poblet de la Noguera s'ha convertit tot ell en un museu a l'aire lliure. Gràcies a l'impuls de dues empreses locals i a l'apadrinament del consistori, Penelles és un referent estatal de l'streetart. Amb dues exitoses edicions, el Festival Gargar (el grall que fa la ganga, una au en extinció), porta una nodrida representació de grafiters que converteixen parets de coberts i murs de granges en art, amb l'excel·lent acollida dels veïns. L'original i exitosa iniciativa ha estat ja seguida per Torrefarrera, que acaba de celebrar el primer festival. No tot l'art es veu a Barcelona.