Fa uns dies l'Oriol
Izquierdo deia que són les coses petites, els projectes que sorgeixen des de la
base, al marge de l'oficialitat, les més capaçes de connectar amb la
substantivitat i transformar-la; precisament perquè es dirigeixen a la realitat
més propera i tangible. Aquest país ha crescut així, el projecte de l'Oriol i
la Dolors Borau, Sopa de Lletres, n'és viva mostra. La gent del Llamp (1982),
Cafè Central poesia (1989), Quaderns de la Font del Cargol (1978, ara
recuperats) o l'Institut d'Estudis Vallencs (1960), són també exemples de com
aquesta idea s'ha escampat per tot. Amb la premsa va passar el mateix. La
creació de multitud de diaris i revistes locals i comarcals a partir de finals
dels seixanta, va crear una xarxa comunicativa que va cohesionar el territori.
I d'aquí cap a munt.
Avui sembla que les coses
petites estan passades de moda. Ara es porten els deliris de grandesa; deu ser
cosa de la cultura digital, que ens vol fer creure que podem conquerir el món
sencer des del sofà de casa i sense moure el cul. He rebut un correu de
l'Institut d'Estudis Ceretans (1978), anunciant què, si no augmenta la base
social i la participació, hauran de
tancar. Per la bona feina que han fet en àmbits com història, prehistòria,
arqueologia o territori (contrastada amb nombroses publicacions), crec que
seria una tragèdia la desaparició de l'IEC. Suposo que, molts dels potencials
membres de l'institut, consideren que la seva comarca és un territori massa
petit per ells, i que el món és una cosa que es conquereix amb una foto a
Instagram i un parell de tuits. Però el món és molt gran, i no para de voltar,
i no es detura mai davant de la porta de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada