Tants bars

La polèmica sobre si s'han d'obrir bars a Dones del 36 o no em fa pensar si realment calen tants bars arreu. Devem ser el país del món amb més bars per habitant. N'hi ha de tota mena i per tot. En algun barri hi ha més establiments que clients. Ja se que es sosté que el bar és part de la nostra cultura, jo fins i tot hi afegeixo que és part de l'estructura econòmica del país. Però, tot i respectar aquesta pintoresca concepció antropològica, és necessari per a la civilització nostrada que n'hi hagi tants? Jo no ho veig així. A d'altres països no hi ha un bar a tocar de l'altre i mai no he vist gent morint de set pel carrer, ni amb síndrome d'abstinència cafetero-cervesera. 

En altres períodes de crisi el bar va ser una forma de sortir de l'atur per a persones amb escassa formació. Amb els quatre xavos de la indemnització es llogava un local i es comprava barra de zenc, cafetera, neveres, quatre taules i setze cadires (els diaris s'anunciava l'oferta del pac per un milió de pessetes), i a fer caixa, encara que fos poca i entre els parroquians del carrer. La família menjava el mateix menú, i així s'aguantava el xàfec. Però ara el bar ha quedat com un element estructural del nostre model social, i això potser és un gra massa. Una ciutat de bars no és una smart city, és una drinker city.