Uns anys abans en Jordi Fàbregas i els seus companys de Coses havien deixat imprès en vinil un dels millors temes de la música popular, 'El campaner de Taüll', una bella cançó sobre el poema de Miquel Desclot que va acostar l'estètica folk-rock britànica, a l'estil Fairpot Convention, a la música catalana, posant guitarres elèctriques, bateries i pianos Fender a melodies tradicionals en una lectura diferent a l'ona laietana i a la cançó, però que acostava l'una i l'altra trobant un llenguatge genuí i propi.
Essent com eren uns precursors, els Coses van desaparèixer a finals dels 70, però l'agosarament que van aportar a la música catalana no. La seva vocació de dignificar i difondre la tradició mesclant-la amb els llenguatges musicals contemporanis per popularitzar-la es va convertir l'any 1987 en el Tradicionàrius. I així, fins aquesta 28èna edició ara clausurada.
Amb espectacles com Ovidi Popular, o Folk Laietà, l’Harmònica Brava, 35 anys del disc Lo poder del cant, aquesta edició ha insistit, amb arguments majors, en la idea de fusió que ha inspirat sempre la feina del festival. Aquesta barreja que avui tothom ha fet seva per presumir de modern, fa anys que roda de nits per Gràcia: Tradicionàrius es diu.
Escolteu la secció de Catalunya Ràdio fent un click aquí:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada