El món d'avui

Des d'una niciesa que s'autojustifica per l'edat, però que és filla d'un mal profund i arrelat en una societat de nous rics militants de la ignorància, uns estudiants reclamen el dret al lliure accés a la producció cultural a través de la xarxa. Des de la meva visió terminal del món d'ahir els parlo de la propietat intel·lectual i de l'inalienable dret de tothom a guanyar-se la vida amb el seu treball sense que se'ls robi; però ni ho entenen ni en tenen ganes. Els deixo fer en el seu guirigall falsament reivindicatiu per què combatre l'estultícia cansa. Ja veurem la cara que posaran quan, acabats els estudis, facin la primera feineta amb intenció de guanyar dos duros i, a l'endemà, una col·lecció de pàgines web ofereixin el producte sense pagar ni cinc.

És com això dels taxistes i Uber. Que be que protestin contra la pirateria i que les autoritats prenguin ràpides mesures per a evitar-ho. Però no estic segur que cap d'aquests taxistes que amenacen amb bloquejar la ciutat si no se'ls fa cas en les seves reivindicacions no s'hagi descarregat mai una sèrie il·legalment al seu ordinador, ni que els seus fills no es baixin música des de pàgines pirates. Potser si els creadors tallessin les rondes cada tarda aquells estudiants entendrien alguna cosa del món.