Casa de VbN: FACTORIA SENSIBLE. Petites idees que sumen

11/9/14

FACTORIA SENSIBLE. Petites idees que sumen

L'any passat es van editar més llibres en català que el 2012, però el mercat es va seguir empetitint tot i que el nombre de lectors va créixer. Això vol dir que la gent llegeix de franc. Entre la crisi, l'excel·lent xarxa de biblioteques i la pirateria estem perdent el vell anhel humanista de fer-nos la biblioteca pròpia que ajudi a definir-nos intel·lectualment i estètica i ens eduqui al llarg de la vida.

Una biblioteca personal és més que una paret colgada de llibres, és la projecció de la nostra personalitat, refinament i distinció. Diu més a favor nostre que no pas presumir de cotxe, posem per cas.

Des del dia 5 es fa a Barcelona la Setmana del llibre en Català amb un 35% més d'expositors. Pot ser un moment idoni per començar a aixecar la nostra biblioteca personal què ens permeti ascendir en l'escala de la dignitat i el reconeixement social.

Els més de trenta llibreters de Gràcia, què estan convertint la vila en el barri de les lletres de Barcelona, estan preparant la seva pròpia fira del llibre per la tardor. A Itàlia no hi ha ciutadeta que no tingui la seva fira del llibre amb autors, editors i activitats. Seria bo que llibreters de tots els barris i ciutats del país també fessin la seva fira del llibre, que acostessin al ciutadà la idea de sofisticació i prestigi que aporta una col·lecció de llibres personal, per petita que sigui. La fira de Gràcia pot ser un punt de partida. En podem aprendre molt d'aquesta experiència.

El moment de fer-ho és ara que les vendes han minvat tant i que la gent llegeix com mai.

Escolteu la secció de Catalunya Ràdio fent un click aquí:
http://www.catradio.cat/seccio/4115/Rafael-Vallbona/programa/1441/Factoria-sensible

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Tercera edició de La casa de la frontera

La casa de la frontera és un establiment situat al barri de la duana de Puigcerdà, al bell mig de la ratlla amb França. Des del 1882, quan dos cerdans la van comprar per instal·lar-hi un hostal que pertany a la família Grau. El dia de la jubilació, mentre apaga per darrera vegada les neveres i els llums de la botiga, la Carme repassa la vida de la seva família –des dels rebesavis fins els fills- i recorda sense nostàlgies la història d’aquesta casa fronterera. Un lloc de pas, on s’hi han encreuat molts destins –aventurers, fugitius o exiliats- i que enmig d’un paisatge imponent, ha estat testimoni d’alguns dels episodis més rellevants que han transformat la Cerdanya i tot el país des de finals del segle XIX fins ara: des de l'última carlinada, la Setmana Tràgica fins a la Guerra Civil, la misèria de la postguerra, l’auge del turisme o la perforació del túnel del Cadí. Amb una reconstrucció històrica ben travada, movent-se entre el present i el passat, i jugant amb una doble perspectiva de realitat i ficció, Rafael Vallbona ha escrit un fresc del segle XX, una novel·la coral que manté la intriga i l’emoció per una terra i uns personatges que han deixat la seva petja en la història.

Un tast (literari) de El tant per cent

Cliqueu a la imnatge per llegir un avançament editorial de la novel·la EL TANT PER CENT, què ja és a les llibreries. Tripijocs, tràfic d'influències i terra de corruptes; ve-t'ho aquí. I quan la crisi arriba de sobte, també hi arriben els problemes: paisatges desoladors, urbanitzacions desmanegades, edificis abandonats, i molta gent que es comença a posar nerviosa: un alcalde que governa amb mà de ferro, unes eleccions que cal guanyar, dos constructors disposats a pagar un tant per cent pel favor d'una requalificació, i dos senegalesos assassinats pels matons d’un mafiós aparentment sense cap mena de connexió. Tot plegat du al reporter Pere Palau a ficar-se on no és benvingut per explicar el verdader sentit de tot plegat. Una crua història sobre la crisi, la condició humana i la realitat; que és dura, però real. Una autèntica foguera de les vanitats de las societat catalana i espanyola d'avui mateix.

Xavi Tondo. El triomf de l'obstinació

Abans de pujar al podi de l’etapa reina de la París Niça de 2010 en Xavi Tondo parla un moment amb Bernard Hinault. Ell admira el cinc vegades guanyador del Tour, i li explica com ha vençut gràcies a perseverar en l’esforç, com ha fet sempre. El bretó somriu escoltant el ciclista de Valls i li recorda que la obstinació ben portada és agraïda. Aquell noi li recorda a ell de jove, quan li deien ‘le petit blaireau’ (el petit teixó), per la seva tenacitat i propòsit. Com li diran a en Tondo? ‘Xavi Tondo, el triomf de l’obstinació’ és la història d’un home que tenia un somni: ser un gran corredor professional des de la humilitat i l’honestedat. JA ÉS A LES LLIBRERIES