Epopeia, esport, escriptura

Coincideixen tres llibres sobre tema esportiu que pretenen narrar l'epopeia dels protagonistes: Herr Pep, de Martí Perarnau (Córner), Córrer sense por, de Giusepe Catozella (Sembra llibres) i Open d'André Agassi (Duomo). És un bon senyal que apareguin relats que narrin sobre l'esport. Des de meitat del segle XIX, quan es comença a difondre entre les classes dominants, i fins avui, en que la pràctica esportiva s'ha democratitzat tant com l'educació o la lectura, aquest àmbit tan quotidià de la vida ha generat massa èpica mediàtica sovint vulgaritzada per uns mitjans que no estan al nivell del relat. Per contra, la literatura no l'ha sabut tractar gaire be, i la historiografia, aquí, encara pitjor. En resum: l'esport és un element de la vida moderna que a penes existeix per la literatura contemporània.

I ara, de sobte, tres llibres al taulell. Del primer no cal dir-ne gran cosa; tothom sap qui és en Guardiola i la seva epopeia. És el llibre menys literari dels tres, el que fa majors concessions a la comercialitat tot i buscar la bis menys explotada del protagonista. Però el personatge està tan cremat que ho incendia tot. El segon és la biografia de la dissortada atleta Samia, que va aprendre a córrer pels carrers en guerra de Mogadiscio fins arribar a representar Somàlia als JJOO de Pequin. Amb aquesta història Giusepe Catozella ha fet un una novel·la de no ficció i ha quedat finalista del premi Strega, el més prestigiós d'Itàlia. André Agassi ha fet el mateix que Catozella, però amb la seva pròpia vida, tan turmentada com el relat resultant, una novel·la inclassificable com l'autor. Agassi i Catozella han fet dues bones obres literàries modernes. Aquí fem intranscendències sobre el Barça.