Mals i sorolls

Com que vaig criticar la publicació de llistes de llibres més venuts per Sant Jordi i vaig ser respost amb un article tan insultant com poc documentat en un mitjà digital, amplio argumentalment els motius pels quals dic que les llistes són esbiaixades alhora que perjudiquen la diversitat literària, tal i com sosté un càrrec de Cultura i comparteixo.

Per assegurar des de l'entitat que acull la majoria de llibreters que el més venut és (o serà) tal, o que s'han venut més llibres en català que en castellà cal disposar d'un mètode transparent i fiable, i Libridata no ho és. M'ho asseguren editors i responsables de la Generalitat. No ho és per què no tots els llibreters hi aboquen les dades diàriament, per què és impossible que el mateix vespre de sant Jordi tothom hagi passat les dades (hi falten les parades, majoritàries aquest dia) i per què ni Casa del Llibre, ni Corte Inglés ni FNAC hi aporten informació, i són llibreries que venen molt i en castellà. Libridata no fa públiques les dades reals (l'accés és restringit a usuaris), contràriament al que fan a França, on periòdicament es publiquen les xifres de vendes de 200 títols.

Llavors, per que es segueixen publicant les famoses llistes que tampoc no fan cap be als llibreters? Hi ha qui diu que el públic ho reclama. Fals. Quan no existien ningú ho demanava. Hi ha qui diu que als mateixos editors que es queixen (amb la boca molt petita) ja els va bé per afers promocionals. El conseller hi és contrari i va exigir que al Brindis per Sant Jordi ni se'n parlés. Però ja veurem l'any vinent. Tothom reconeix que les actuals llistes fan més mal que be, però callen pel que diran i el per si de cas. Allò tan català de 'el meu mal no vol sorolls'.