Jordi Pere Cerdà

Si en Jordi Pere Cerdà hagués estat nordamericà seria Walt Whitman i la seva Poesia Completa les Fulles d'herba de la lírica catalana. Terrenal i espiritual, local i universal, líric i èpic, Antoni Cayrol (1920-2011), el nom real, va aixecar un corpus poètic original i modern que gira al voltant de la Poesia Completa (de poemaris en va publicar pocs). La primera versió és de l'any 1966 a Barcino, l'Àlex Susanna el va redescobrir a l'edició que en va fer l'any 1988 a Columna, i ara Viena Edicions publica una versió més complerta amb Poders del mot, recull inèdit. L'obra poètica de Cayrol creix deambulant, però guanyant solidesa i difusió, tal i com Whitman. Per sort i per l'excel·lent feina de Jaume Pons Alorda traduint l'americà i de Marie Grau compilant el català, ara ambdós poetes coincideixen a les llibreries. Ho fan possible Edicions de 1984 (Whitman) i Viena Edicions (Cerdà), que no es faran rics, però què saben de la responsabilitat social d'un editor i l'assumeixen. Els ho agraeixo.

El cas de Jordi Pere Cerdà és una d'aquelles dissortades paradoxes de la cultura. A penes editat, va ser el seu amic Francesc Català qui el va donar a conèixer als poetes més joves, i va ser més tard, amb la novel·la Passos estrets per terres altes (Columna), una obra cabdal pel tema, la llengua i l'ambició narrativa, quan va ser descobert pel públic. Fronteres a banda, l'obra de Cerdà hauria de ser canònica. Si tothom qui te un apartament a l'Alta Cerdanya el llegís una mica, per posar un exemple adient, potser tots plegats entendríem millor què i on som, i ens riuríem de les ratlles als mapes. Però ja se sap que la unitat de cultura i llengua, des del principat, ens la creiem quan ens convé.