Els bibliotecaris no sempre gaudeixen del reconeixement i prestigi que es mereixen, cert; també n'hi ha que fan poc per guanyar-se'l. Encara que siguin treballadors públics una biblioteca no és la freda administració. Entenc que una biblioteca és compromís de servei a la comunitat, passió pel coneixement i vocació per escampar-lo (ara en diuen prescriure). A les biblios que treballen amb aquest nord el conveni amb els llibreters eixampla i oficialitza el que ja fan: retroalimentar-se amb les llibreries, comprar als establiments del territori, informar-se plegats, organitzar activitats conjuntament, derivar lectors d'un lloc a l'altre i a l'inrevés... Que l'acord entre biblioteques i llibreries s'escampi fins ser normal depèn de les persones que hi ha al davant d'un i d'altre lloc. És bo que sigui oficial, però als pobles on llibreters i bibliotecaris treballen en sintonia això ja funciona de fa temps. Durant la meva modesta experiència com a llibreter així ho vaig fer amb la Maribel del Molino i l'enyorat Martí Rosselló a l'antiga biblioteca de can Manent de Premià de Mar.
I de passada el conveni dilueix la peregrina idea de l'ajuntament de BCN d'obrir llibreries a les biblios. Ara falta que l'administració pagui als autors els drets en concepte de cessió de llibres. Bibliotecaris i llibreters són necessaris, els autors imprescindibles. I tampoc no compten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada