Europa és aquí

Gràcia és Europa. Els neguits i malsons del continent són els nostres. Els anhels i desigs també. I això és així des d'abans del Tractat de Roma. A la gent d'aquest recó de món ningú no ens ha de donar lliçons d'europeisme; el portem a l'ànima. Súbdits d'un estat absolutista, dictatorial, corrupte i fatxenda, Europa ha estat i segueix sent la nostra única casa comuna possible. Si a Albacete, Mérida o Alcalà la Real només un 17% d'habitants se senten implicats amb Europa a nosaltres ens sap greu, però que no ens fiquin dins el mateix sac. Sabem que només podem ser si Europa és, i això dol a molts.

Malauradament aquesta idea antiga i col·lectiva de pertinença és poc assumida per la majoria de candidatures que concorren a les eleccions del dia 25. Entre la intransigència dels partits estatals i el pensament únic que abracen no pocs sobiranistes, Europa queda reduïda a una mena de ninot el qual tothom estira dels braços per portar al seu pati. I mentrestant, la idea del continent es va esfilagarsant com les fibres d'una nina masegada i arraconada poc després. Però és, ens fa créixer cultes nobles i rics com volia el poeta, ens deixa ser com som i vol ser casa. Europa és Kreuzberg, Gennevillieurs, Temple bar, Camden i Bairro Alto. Com Gràcia, territoris de la ment.