Si jo tingués un estat

Daniel Martínez (Focus) s’escarrassa a fer entendre al Ministeri d’Hisenda que l’augment de l’IVA cultural, no només està matant al sector, sinó que no aporta més recaptació. Amb raons i diplomàcia, intenta aconseguir del govern espanyol que retiri l’augment impositiu a la cultura, com ja han fet altres governs que l’havien aplicat. Sincerament, tot i la seva provada solvència, serà gairebé impossible que se’n surti perquè l’augment de l’IVA cultural és una decisió ideològica, no financera. En nom del govern, Wert està disposat a castigar amb duresa implacable tot el sector cultural que, és ben sabut, els són contraris (els fa pagar el NO a la guerra, vaig escriure fa mesos).

En nom de tota la cultura, en Daniel Martínez sap que està negociant amb qui no sap allò que hauria de saber (definició de neci), i què, amés, nega la realitat per ideologia, no per raons. Actuar així és anar contra l’essència de la cosa pública.

Si jo, posem per cas, tingués un estat, el primer que faria seria nomenar conseller en Ferran Mascarell (aquí Mas ha començat bé, una altra cosa és que cregui en la cultura). No només perquè seria capaç de verbalitzar els arguments polítics per a l’estat que jo no trobaria, sinó perquè, només amb tres lleis que s’afanyaria a presentar al Parlament, el sector cultural se’n sortiria: llei de mecenatge, d’equiparació fiscal i de defensa de la propietat intel·lectual. Això no seria el parnàs, però impulsaria la recuperació i una certa vida digna al sector. Així Victor Manuel (va dir fa poc, que se sentia molt be a Catalunya fos Espanya o no) i molts altres creadors maldarien per venir al país, que els acolliria com fa amb tothom. I amb molta cultura seríem millors en tot.