Les llibreries de l’adéu

Fa uns anys havien de tancar totes les llibreries independents degut al perniciós sistema de distribució, a la concentració de la venda en grans superfícies i als canvis en la llei d’arrendaments urbans que acaba amb els contractes indefinits. Llavors van tancar algunes llibreries petites a barris i pobles Ara les velles distribuïdores fan aigües o han tancat, les grans llibreries s’ensorren sense remei seguint el destí de Border’s als EE UU i la crisi fa que hi hagi locals per llogar a dojo. Catalònia, Proa espais o Robafaves (diuen temporalment), grans superfícies però amb escàs pulmó financer, baixen la persiana, i corre la brama de que la FNAC espanyola està en venda. Dades en ma, la caiguda de vendes a les grans llibreries ha estat del 40%, a les petites a penes d’un 1.

Aquest canvi de model en la comercialització del llibre no és només el símbol dels temps, crisi inclosa. Es venen menys llibres com es venen menys bicicletes, i el sector s’ha d’adaptar a la realitat com tothom. Fer negocis en època de vaques magres és més fàcil, el mèrit és sobreviure i avançar en temps difícils. Vull dir, que la crisi és molt dura, però què hi ha una part important de responsabilitat dels propis empresaris en el tancament de llibreries. Una gestió alegre, inversions immobiliàries desmesurades o sobredimensió del projecte són causes latents d’aquest darrer allau tancaments. Han desaparegut llibreries històriques, si, però no Casa Anita ni la Bernard; a Mataró ha obert Dòria llibres i també hi ha el Tramvia, i la Jaimes ja te nou local a prop de l‘actual. Establiments ben dimensionats, amb el personal precís i les inversions justes. Què en faríem dels diplodocus pels carrers de Barcelona avui en dia?