El conseller Mascarell ha decidit agafar la paella pel mànec i fer neteja a l’equip directiu del Departament. Dimarts Ivonne Griley va ser rellevada per Ester Franquesa a Política Lingüística, dimecres Oriol Izquierdo va ser substituït per Laura Borràs a la Institució de les Lletres Catalanes, i paulatinament aniran essent-ho la majoria de directius de la casa (Cabré, Knörr, Solà). A ningú no escapa que el conseller tenia un equip entre heretat i ‘suggerit’, i que ara què ha demostrat en dos anys ser una peça important en l’equip d’Artur Mas, no només perquè hagi prestat alguns arguments al discurs del president, sinó perquè ha estat capaç d’encarrilar el dur procés d’ajustament sense excessius aldarulls del sector i de tenir una capacitat de diàleg que no tenen altres departaments, vol mans lliures i gent de total confiança al voltant. Políticament enfortit, si algú es molesta a la CiU (ell és independent, recordeu-ho), s’hi haurà de posar fulles.
Avui en dia l’eficàcia i el rigor en la gestió cultural són tant importants com el propi projecte. Mascarell sap que no pot tenir cap pota coixa si vol empènyer la nova estructura cultural que lidera i què, fonamentalment, reubica el paper de l’administració i la seva relació amb el sector.
Rigor en la gestió també en va faltar a la Catalònia. Tothom parla de la crisi com a causa única i suprema del tancament de la llibreria, però de l’aventura empresarial i financera que suposava un negoci com aquell que ha portat a alguns dels socis a la desaparició i a altres a estar amb el dogal al coll, no se’n diu res. A veure si la culpa és dels què, sense feina, no poden comprar llibres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada