Nova època, saben?

M’ho diu una llibretera independent: ‘No treballo amb distribuïdores que no m‘ajuden’. És clar. Qui es vol empenyorar comprant fons que no sap si vendrà? Llibre venut, llibre reposat; i ai d’aquell que no vol distribuir en dipòsit, perquè te els dies comptats. Els sotsdistribuïdors i les empreses de missatgeria, gremis àgils i moderns, estan acabant amb el domini de les antigues distribuïdores. La majoria sotsobren, i més d’una ja ha tancat. No cal tenir tots els llibres a la botiga si, en tres dies, te’l porten. El client va sabent que aquest és el model per a la supervivència de les llibreries. I si el llibreter és eficient i el servei funciona, no hi ha lectura que no pugui esperar uns dies. És la nova època, els esdeveniments econòmics i culturals així ho reclamen. El que sorprèn és que costi tant de ser assumida.

Hi ha grans editorials que han presentat un ERO i d’altres amb problemes de liquiditat que estan ajornant pagaments; i n’hi ha de petites que estan apunt de tancar o en letargia. L’austeritat com a única recepta. Ningú no se’n deslliura, però poques prenen decisions a mig termini encaminades a replantejar el model de negoci i avançar. Fusions si cal, però sobretot aliances per a la compra de paper, la distribució (altre cop), la impressió i fins i tot la traducció poden ser el fonament d’aquesta nova època.

A Catalunya, el llibre digital ni salva ni condemna el sector. Amb un 1% a penes de volum de negoci, potser no cal capficar-se en aquets tema, per ara. Tret d’Amazon i els fabricants de ‘tablets’ no hi ha ningú que hi guanyi gran cosa. El digital ha de ser un suport en la difusió i comercialització del llibre, el de sempre, La nova època és plena de llibres de paper.