Esmenes i correccions

El ‘tunejat’ dels originals sense tenir gaire en conte el criteri de l’autor ha estat norma fins fa quatre dies a moltes editorials catalanes. D’acord que la norma lingüística era molt rígida (massa per atraure lectors), però, a més, hi havia una norma moral tan carca que hauria satisfet als que aplaudeixen la reforma educativa del ministre Wert que envia el català a la cagadora. Això queda clar en la nova edició, respectuosa amb l’original, que Narcís Garolera ha fet d’El Quadern gris. Ara sembla que tothom se’n fa creus de què Josep Cruzet (Selecta) canviés l’opinió que Pla tenia de cert personatge ‘carcamal i bercegàs’ que impartia lliçons plenes de ‘delirants collonades’ per ‘un professor que donava delirants explicacions’. Però encara a primers dels noranta no era estrany que un corrector canviés ‘polla’ per ‘membre’, o que la novel·la ‘Crazy cock’, de Henry Miller es traduís per ‘El gall foll’ quan, realment, el protagonista Tony Bring era un ‘pixa desconcertada’ per què la dona s’havia embolicat amb una altra. De tot se'n poden fer interpretacions agropecuàries, fins i tot dels debats electorals.

M’expliquen que, al debat dels programes que L’Associació Professional de la Gestió Cultural de Catalunya va organitzar durant la campanya electoral, un dels candidats va basar la intervenció central en dir que li acabaven de passar el programa, què no se l’havia mirat i què no era militant del partit sinó independent. Curiosament la junta va decidir, contra el que havia anunciat, no penjar el vídeo del debat. A canvi s’ha substituït pet un resum redactat on, curiós, no surt aquesta exposició. Tot és 'tunejable', fins i tot noms com Almacelles. Tot consisteix a no ser respectuós.