Antigues batalles

Visito una botiga d’Abacus on, després d’esquivar un bosc vídeo jocs, samarretes del Barça i objectes de regal, molt al fons, hi ha alguns llibres. Després d’anys d’alterar el preu únic del llibre, ara que no se’n venen gaires, Abacus i el gremi de llibreters han firmat la pau. El president del gremi, Antoni Daura, passarà a la història per haver estat l’home que ha posat fi a la guerra amb la cooperativa i aquesta podrà seguir venen els llibres un 9’8% més barats (el 5 directe i un 4’8 amb punts). A totes les paus hi ha vençuts, encara que el guanyador agonitzi. Imma Bellafont, presidenta durant els temps més durs de la guerra, hi ha deixat part de la salut, i molts associats la caixa. Però que maco és estrènyer-se les mans quan van maldades, amagant el punyal si cal.

Els que també han perdut bous i esquelles són els artistes residents a Can Xalant, centre d’art i creació que l’ajuntament de Mataró va obrir l’any 2006. Després de sis anys de feina reconeguda, una trajectòria que estava tornar a la ciutat al circuit de l’art, l’ajuntament ha deixat de finançar-lo, que és un eufemisme de tancar-lo. Diuen que no tenen 100 mil euros per a cultura, quan el que volen dir és que la cultura no els interessa gens. Ho van demostrant.

Sense diners, però amb ganes, imaginació i col·laboració, la biblioteca Martí Rosselló de Premià de Mar ha encetat un ambiciós projecte d’edició de llibres digitals amb llicència CC d’autors locals. Ja han publicat ‘Els innocents’, obra de teatre d’Octavi Egea, i aviat editaran un recull de textos dels històrics fulls literaris del col·lectiu d’escriptors ‘La Font del Cargol’, de finals dels setanta. Hi ha batalles què, per antigues que siguin, no passen mai.