Tot i part

Hi ha circumstàncies que no s’entenen per molt que s’expliquin. Com pot ser que la presència d’autors teatrals en català a l’escena hagi crescut un 26% en un any (de 494 a 597 obres), que les produccions catalanes hagin crescut un 15 (de 696 a 797) i que els espectacles en català hagin passat de 420 a 484 , situació de la qual tot el sector se’n felicita i, per contra, la difusió de literatura catalana estigui caient en picat de fa anys, segons que es diu? Tanmateix, si l’interès per la nostra literatura decau, com és que la fira d’espectacles Litterarum, de Móra d’Ebre, ha tancat l’acceptació de propostes amb més de 200 inscrits? No serà que el panorama no és tant cru com, a voltes, el pintem? No serà que el grau d’interès dels lectors per la literatura catalana es confon amb la situació de la indústria editorial? És fàcil pensar, i no dic que es faci amb mala fe, que si als editors importants no els acaben de quadrar els números, hom tendeixi a pensar que, conseqüentment, llegir en català és una activitat en declivi.
Jo no ho veig així. Si la gent es cansés de llegir autors catalans no se pas si anirien més al teatre; potser amb mirar TV 3 ja en tindrien prou per guarir la mala consciència lingüística. De llibres en català en publiquen editorials grans, petits i minúsculs. A alguns els calen facturacions astronòmiques i d’altres van fent. Generalitzar-ho, com si els autors fossin els culpables del desinterès del lector, és irracional.
És com publicar tot d’articles dient que ningú no recorda del 25è aniversari de la mort de J.V. Foix. Segur? Que no hagi tingut acte institucional (fa poc Sagarra en va tenir un de monumental) no vol dir que estigui fora de l’imaginari cultural.