Quatre americans a París

Tot i que, durant l’Exposició Universal de 1900, París va gaudir amb més dret que mai l’epítet de ‘ciutat llum’, el mercat artístic estava controlat pels postulats estètics més conservadors. Dos anys més tard Leo Steiner, quina família havia fet una certa fortuna amb el negoci dels tramvies a Sant Francisco, va entrar en contacte amb l’obra de Cézanne. Leo sojornava a la Toscana, i uns mesos després es va instal·lar de forma fixa a París. No va trigar gaire a anar-hi la seva germana, Gertrude, i poc després l’altre germà, en Michael, amb la seva esposa Sarah. Aquell mateix any comprava una primera obra a Cézanne, i aviat incorporaria Manet, Monet i Renoir a la seva col·lecció. Els va anomenar ‘The big four’ i va situar llurs obres en l’inici inspirador de l’art modern.
Passejant pels Salons de Tardor buscant els millors artistes joves, vivint amb Matisse o acollint Picasso a la seva casa del carrer de les Flors, els germans Stein van modelar l’art del segle XX. Compraven, aviat van haver de tornar a vendre per poder seguir comprant, escoltaven, aconsellaven, escrivien, fins i tot pintaven. De les vetllades de dissabte al seu pis en sortien nous projectes, idees, ànims i més d’un xec per anar vivint i seguir pintant. Fins el 16 de gener les galeries del Gran Palais de París han acollit una extensa mostra de les col·leccions dels Stein. El seu arriscat mecenatge i la moderna visió de la vida van fer de la seva existència una autèntica aventura que va transcendir l’art; o potser millor, que va acostar l’art a la vida. El retrat que d’aquells temps i de la ciutat en fa Gertrude a ‘París, Francia’ (Minúscula) és un testimoniatge intens de l’epopeia dels quatre.
Avui l’art ja no te capitals. El món és una paleta d’imatges digitals fragmentades i els discursos de la cultura, malgrat tenir prosaica vocació global, resulten perillosament localistes i porucs. Els mecenes han mort a mans del mercat i de l’intervencionisme de l’administració o les corporacions financeres que, per interessos polítics o de consciència, compren obres dels artistes més submisos ideològicament als quals encimbellen i idolatren falsament. L’art ja no interpel·la la vida, la modernitat és impossible perquè és una vulgar reproducció seriada. La correspondència entre Gertrude Stein i Picasso (Laurence Madeline, Gallimard) ja no te sentit avui. Els americans ja no hi són, i París potser ni existeix.

Publicat el 19 de gener de 2011