Les oportunitats, per a qui seran?

Penso en el vertigen de veure, des de la finestra de la meva habitació a la planta 20 i en pocs metres a la rodona, el gran canal venecià i els seus gondolers, l’illa del tresor amb vaixell pirata enfonsant-se inclòs, la torre Eiffel o el temple de Luxor, i entenc que l’alcalde del Prat de Llobregat no vulgui ni sentir a parlar del projecte Eurovegas. És un lloc de bojos.
Però també penso que, posats a considerar-ho pervers, ho són més les enormes cues de l’atur que no pas un casori entre un Elvis fati i una Marilyn cel·lulítica, que voleu que us digui. O sigui que els alcaldes de Montcada i de Gavà potser fan bé.
No prenc partit. Abans d’arribar a Las Vegas pensava que no ho resistiria ni un minut, i en ser-hi vaig quedar fascinat per la perversa capacitat de la ment humana. Capital del pecat o oportunitat de feina? I el que és més cru: permetre que es contravinguin totes les lleis (tabac, joc, menors) o perdre l’oportunitat de treure de l’atur a molta gent? Intentar casar les dues coses seria fer Las Vegas de fireta, i no crec que els inversors estiguin per fer les mitges tintes.
I és que crec que la gran oportunitat d’aquest projecte beneficia sobretot als seus promotors. Als altres ens queden les molles. Tot serà que ens hi conformem, és clar.

Dit a El Món a RAC 1 el 16 d efebrer de 2012