Amb mig segle de vida, el barri del Besòs és encara un indret complex, sobretot per la falta d’interacció entre els diversos estrats socials que hi ha anat a viure.
No negarem que els darrers anys les administracions hi han abocat una notable quantitat de recursos que l’han polit urbanísticament, que l’han connectat amb la ciutat i que li han bastit un seguit d’infraestructures imprescindibles. Però cap d’aquests esforços no ha aconseguit superar les diferències culturals entre els sectors que l’habiten. Mig segle després, i amb una població notablement envellida, al barri del Besòs encara no hi ha una autèntica convivència, com a molt hi ha coexistència, habitualment pacífica però no sòlida ni indubtablement pacífica.
I quan hi ha una guspira i una flama, el foc s’encén com ha passat ara amb el lamentable balanç d’un mort.
A la darrera frontera de la ciutat cosmopolita li cal encara teixir el seu propi model social. És la garantia de que coses com aquesta no passin. I per fer-ho li cal professionals que treballin al carrer en aquest sentit i associacions que relliguin grups i veïns.
I el que no necessita són tisores que retallin serveis, és clar.
Dit a El Món a RAC 1 el dia 5 de gener de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada