El català torna a tenir col·lecció pròpia de novel·la negra. Tinc davant els dos primers títols de ‘Crims.cat’: ‘Història de mort’ un clàssic d’Andreu Matin, i ‘Torn de nit’, d’Agustí Vehí. Són volums preciosos, d’agradable tipografia i portades definitòries (homenatgen la ‘Cua de Palla’), que col·loquen la sèrie dins la tradició literària europea. Ja tocava.
L’embranzida que ha fet del gènere un dels més rendibles del mercat, va agafar a el sector català a contrapèl. Desaparegudes la ‘Cua de palla’ ,de 62, i ‘la Negra’, de la Magrana, els segells catalans editen relats policíacs esparsos dins col·leccions de narrativa, senyal de que no acaben de creure-hi del tot. El ‘boom’ Larsosn i els èxits de Donna Leon, Henning Mankell o Petros Markaris, esquitxats per locals com Jordi de Manuel, Teresa Solana o l’infatigable Andreu Martin, sostenen el gènere, però dins catàlegs generalistes i sense cohesió. ‘Crims.cat’ situa el català en l’estàndard editorial internacional.
A més, la nova col·lecció posa en valor un gènere que, tot i que neix a la literatura nordamericana, és part de la tradició lectora del públic català. La novel·la policíaca està arrelada a la nostra cultura. Per estètica, per història i per influències, és una literatura que ha explicat la Barcelona des del tombant del segle XX fins avui. Les cròniques del barri Xino de Francesc Madrid, els relats del pistolerisme, el referent cultural que a meitats dels cinquanta es genera del contacte amb els soldats de la Sisena Flota, l’esforç normalitzador de Manuel de Pedrolo o Jaume Fuster o les novel·les de Pepe Carvalho, són alguns dels elements que han fet de la negra una literatura preuada al país. Li faltava una col·lecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada