Prospect Park

Vaig veure algunes de les seves novel·les només sortir del metro, a Bartel Pritchar square. Al carrer 18 amb la Desena em vaig trobar Harvey Keitel fent fotos a la porta de l’estanc amb la seva Nikon ‘trobada’ i, a prop del jardí botànic, cap a Caroll Street, vaig descobrir un casalot abandonat que molt be podria haver estat el de Miles Heller i companyia a Sunset Park (edicions 62). Prospect Park és a tocar, i la similitud amb el nom és massa evident per ignorar-ho. Amb aquells antecedents, i amb un sol que em fonia la clepsa tot i ser a primers de juny, vaig posar-me a buscar Paul Auster pels carrers de Brooklyn.
Tot i que la Bea Cabezas, veïna del barri, m’havia dit que vivia prop de casa seva i que algun cop se l’havien trobat pel carrer, jo sabia que buscava un fantasma. Vaig recórrer Prospect Park Southwest fins Parkside Avenue, em vaig perdre per l’immens pulmó verd de Brooklyn i vaig sortir davant del museu. Vaig seure a l’andana del metro descobert de Botanic Garden i vaig esperar a la porta d’una ‘pharmacy’ que en sortís algú que m’havia semblat que era ell. Vaig mirar a totes les galeries dels pisos entre Union Street i el carrer 15 creient-hi veure a més d’una un paio escrivint; però vaig fracassar. Vaig recular cap a Brooklyn Heights i em vaig perdre al Dumbo bo i oblidant aquella fugaç i estúpida mitomania.
Una estona després, mirant el barri des del pont (era l’hora de sortida dels despatxos a Manhattan i hi transitava una gentada de por, tampoc no era el millor lloc per a reflexionar però la vista valia la pena), se’m va acudir que, en el meu intent impossible i absolutament infantil de trobar-me amb Paul Auster, m’havia sentit tant vagament desolat com la majoria dels protagonistes de les seves novel·les, de ‘Trilogia de Nova York’ a ‘Sunset Park’, passant per ‘Música de canyeries’, una angoixant cinta de Moebius narrativa o la terrible, pel que te de falsament esperançada, ‘Tumbuctú’. Així era talment com em solia sentir després de llegir Auster, i així estava jo, allà en mig del no res d’un pont damunt l’East River, pensant en tots aquells carrers de Brooklyn i en la calor que havia passat; tanta, que em vaig estar a punt de comprar unes sandàlies Birkenstock.
No he tornat a pensar mai més en comprar-me unes sandàlies. Passo sovint pel carrer Pelai i a vegades miro les sabateries per fer temps, però mai no em ve al cap cap novel·la. Em sentiria rar, potser.