Seria fantàstic

Una estratègia equivocada no fa perdre la raó, però posa en entredit la metodologia per a aconseguir allò que, legítimament, es pretén. Si els indignats intenten avui impedir l’entrada dels diputats al Parlament, els motius per la queixa seguiran essent ben nobles, però el prestigi del moviment se’n ressentirà a ulls de l’opinió pública i pot entrar en una espiral d’autocomplaença perillosa. I és que la democràcia real també passa pel Parlament.
La maduresa política del 15-M imposa un canvi d’estratègia. Els dies de càmping urbà i assemblea han de deixar pas a l’articulació d’un projecte seriós i realista, és a dir, ple d’anhels, que permeti, amb els instruments de la democràcia malalta que es vol guarir, la transformació d’una política avui rendida a poders no democràtics, en el veritable instrument al servei del be públic que ha de ser.
Potser algú de vostès pensa que sóc un somiatruites. S’equivoquen, només defenso el vertader model de representativitat en que es fonamenta la democràcia. Res més. Allò que diu el doctor Honoris causa Joan Manuel Serrat: que seria fantàstic que guanyés el millor i que la força no fos la raó, que no perdessin sempre els mateixos, o no passar per l’embut.

Dit a El Món a RAC 1 el 15 de juny de 2011