Sorprèn que, ara que el projecte de llei òmnibus amenaça amb buidar de competències el CoNCA, de cop i volta surtin els defensors i es queixin també per l’afectació que tindrà per mor de dita llei la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Fins ara mai no n’havien parlat d’aquesta històrica instància, a la que el CoNCA ja escapça moltes competències per cert, tot i abandó amb que la majoria dels hostes del Departament de Cultura l’han tinguda. És clar que, com em va dir un alt càrrec de Cultura en una ocasió: “no volem passar a la història per haver tancat la ILC”. Així van les coses aquí, tan preocupats per la posteritat que ignorem el present.
Que la ILC, l’Institut d’Indústries Culturals i el CoNCA necessiten un ‘tunejat’ que reordeni competències finestretes és més clar que l’aigua, i no és una feina necessàriament lligada a retallar diners de la cultura. La mateixa Associació d’Editors en Llengua Catalana ha demanat repetidament que la seva finestreta d’ajudes sigui a Indústries Culturals, que és el que són.
Sense competències respecte a producció i mercat, la ILC podria refundar-se com la ‘Literaturhaus’ que vol ser i dedicar esforços i diners a difondre la literatura catalana. El seu director, Oriol Izquierdo, fa temps que treballa en aquest sentit, ara cal que el Departament li avali el projecte. El contrari serà enterrar-la en vida.
El debat al sector cultural sobre la llei òmnibus està obert en paral·lel al parlamentari: Seria raonable que entitats com Ònium Cultural o corporacions com tots els premis d’Honor es mullin. O és que ja els va bé tenir aquest caràcter benemèrit que els permet mirar cap a una altra banda quan no els interessa i mantenir el seu honorable statu quo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada