Estocs de coc

La ineptitud no te fronteres i, a més, surt barata, sobretot si es disfressa de ‘tasca cultural en pro de Catalunya’, que és com la direcció de l’extingida Arc de Berà qualifica el seu negoci amb final feliç per als accionistes de la distribuïdora i dramàtic per la resta. Sobre el mig milió d’euros que s’han estalviat de pagar, segons els afectats, tots petites editorials que viuen entre la pòlissa de crèdit perpètua i l’aigua al coll temporal, no hi ha qualificatiu.
Els accionistes d’Arc, alguns d’ells prohoms convergents, han jugat amb els creditors tot el que han pogut i més, han refusat dos crèdits de la Generalitat per no perjudicar gaire el seu patrimoni, i encara tenen la gosadia de dir que han estat ‘generosos’. Que els parlin a EUMO de generositat, que es va haver de vendre al totpoderós grup 62 per fer front als deutes generats pels 240 mil euros que no han cobrat encara de l’Arc.
Però el més simpàtic del cas, que aviat serà un més en la llista d’empreses ruïnoses endegades per patricis catalans amb l’excusa del redreçament cultural del país, és que, després de liquidar els deutes restant-li una ‘quita’ del 30% en alguns casos i de l’11 en alguns, encara els han cobrat als seus deutors les despeses d’emmagatzematge a Montigalà i la retirada de llibres del magatzem d’Arc Logi a Gualba quan la distribuïdora va baixar portes.
Però encara hi ha coses més curioses. Qui es farà càrrec dels estocs de libres que s’havien perdut als magatzems d’arreu de l’estat ja abans que l’Arc tanqués? Seguirà remenant el tema, o els creditors, amb uns quants diners a les mans, se n’oblidaran per sempre?
Com a mínim Bromera va poder celebrar dimarts, a Barcelona (sic?) els primers 25 anys de vida.