“Fes una exposició per divulgar la projecció exterior de la literatura catalana”, va encomanar-li el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, a l’escriptor Esteve Miralles. I amb infinitament menys diners que els 300 mil euros que ha pagat la Generalitat per la broma sobre els amics i les festes de Quim Monzó, en Miralles i el professor Enric Gallen han enllestit ‘Ficcions enfora! La literatura catalana exporta relats: 101 veus que conten històries’, una expo panoràmica i endreçada per temàtiques, però que ni pretén ni pot ser exhaustiva, sobre el tema. S’inaugura el dia 8 al Palau Moja i fins el 13 de juny hi haurà temps per què tothom qui no hi surti la pugui blasmar.
Amb diners o no, el festival Shakespeare de Mataró, una cita cultural estiuenca amb sentit i projecció que atrau al duo Miralles Gallen, no es tornarà a fer més al marc incomparable de la Masia Ribot, lloc que es pot veure cada tarda a TV3 doncs és un dels escenaris de la sèrie ‘La Riera’. El motiu és clar i lògic: el regidor de cultura de la ciutat vol evitar que es barregi més l’esdeveniment teatral amb els prostíbuls que es volen fer a Mataró.
Que te a veure Shakespeare amb els puticlubs? Que el promotor dels equipaments sexuals, Josep Maria Colomer Ribot és el propietari de la finca on es fa el festival. Les males llengües ja han fet córrer que cedeix el mas i va pagar el pantagruèlic sopar de la primera edició a canvi de la llicència dels prostíbuls. Però res més lluny de la realitat, al contrari. Si hagués obtingut la llicència per fer un turisme rural a la masia, tal i com va demanar, en Shakespeare mai no hauria trepitjat can Ribot. Però a la llengua se li fa dir el que la fel vol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada