La violència de gènere és la brutalitat del fort contra el dèbil, és la fatxenderia del poderós contra el desvalgut, és la confirmació de que sovint, el motor de la història és el crim, l’agressió, l’aniquilament físic de l’adversari.
Quina mena d’individus poden arribar a aquesta situació? A quin perfil responen? Com pot ser que siguin persones que mantenen relacions socials normals amb amics, veïns i companys de treball, mentre a casa exerceixen el terrorisme més cruel?
A les societats immadures i puerils les coses poden anar així per molt que les lleis, les autoritats i l’opinió pública lluitem pel contrari. I la societat espanyola i catalana ho és encara molt d’immadura, si no fos així no hauríem de lamentar tantes dones víctimes d’homes que fan avergonyir la majoria de congèneres.
No n’hi ha prou amb la repulsa col•lectiva, cal repudiar aquesta mena d’individus, apartar-los de la societat com empestats.
I després educar, educar en igualtat, respecte i intel•ligència. Encara portem un llast massa gran de cultura masclista, està massa arrelada encara en la nostra fràgil civilització democràtica. Encara hi ha massa homes hereus culturals del nacional catolicisme.
Dit a El Món a RAC 1 el 29.03.10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada